Arnau Musach i Adrià Ballús

Exposició d'Arnau Musach i Adrià Ballús a Can Patalarga

L’exposició s’inaugura el dissabte 5 de Febrer a les vuit de la tarda i es pot visitar del 5 al 27 de Febrer de 2011

Dos son els artistes que exposen a Can Patalarga aquest Febrer.

Com passa sempre que hi ha una parella d’artistes a la Sala, les propostes son diferents entre elles, alhora que agermanades pel fet de compartir espai. A l’exposició s’ens mostrarà les inquietuds artístiques d’Adria Ballus i Arnau Musach. La mostra constarà de varies fotografies y dibuixos.

Tots dos han participat en les mostres sobre violència de gènere, a més de formar part d’exposicions de l’escola de dibuix de Joan Varea.

La exposición se inaugura el sábado 5 de febrero a las ocho de la tarde i se puede visitar del 5 al 27 de febrero de 2011.

Dos son los artistas que exponen en Can Patalarga este febrero.

Como pasa siempre que hay una pareja de artistas en la sala, las propuestas son diferentes entre ellas, a la vez que parecidas por el hecho de compartir espacio. A la exposición se nos mostrará las inquietudes artísticas de Adrià Ballús i Arnau Musach. La muestra constará de varias fotografías y dibujos.

Los dos han participado en las muestras sobre violencia de género, además de formar parte de exposiciones de la escuela de dibujo de Juan Varea.

Draps Bruts

Exposició de'Àlex Monfort a Can Patalarga

Aquest dissabte, dia 1 de gener de 2011, s’inaugura la mostra artística sobre poesia virtual que es podrà veure a Manlleu fins al 30 de gener

Aquest dissabte, dia 1 de gener de 2011, la sala d’exposicions de Can Patalarga de Manlleu (c. de la Font, 10) acollirà la inauguració de l’exposició “Draps bruts” d’Àlex Monfort, a les 8 del vespre.

Aquesta exposició, que està organitzada pel Col·lectiu Artístic La Solitària, es podrà veure a Manlleu fins al 30 de gener en horari de dijous a diumenge de 6 de la tarda a 8 del vespre.

“Draps bruts” és la primera mostra que s’exposa a Can Patalarga d’una disciplina artística bàsicament iconogràfica i experimental que constitueix en ella mateixa un gènere propi, el de la poesia virtual. Aquest gènere es pot situar entre la frontera de la pintura, la fotografia, el disseny, l’escriptura, l’escultura, el simbolisme i, fins i tot, l’acció poètica.

L’obra visual de Monfort és un punt de partida que, jugant amb la transformació poètica d’imatges -paraules, fotografies i objectes-, proposa una mirada diferent, sovint crítica, del nostre entorn quotidià.

Àlex Monfort és un artista resident a Terrassa que ha col·laborat en l’exposició “A-tura-T (mira i mira’t)” de M.vb.Tintoré, amb el poema “Resta aquí l’instant”, a Can Trincheria (Institut de Cultura d’Olot) el setembre de 2004. També ha format part de l’exposició de poesia virtual “Murmuris” de la Casa Soler i Palet (Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Terrassa), dins el projecte Art Terrassa, el juny de 2010.

Este sábado, día 1 de enero de 2011, la sala de exposiciones de Can Patalarga de Manlleu (c. de la Font, 10) acojerá la inauguración "Draps bruts" de Álex Monfort, a las 8 de la tarde.

Esta exposición, que está organizada por el Col·lectiu Artístic La Solitària, se podrá ver hasta el 30 de enero, en horario de jueves a domingo de 6 a 8 de la tarde.

"Draps bruts" es la primera muestra que se expone en Can Patalarga de una disciplina artística basicamente iconográfica y experimental que constituye en si misma un género propio, el de la poesia visual. Éste género se puede situar entre la frontera de la pintura, la fotografía, el diseño, la escriptura, la escultura, el simbolismo y hasta la acción poética.

La obra visual de Monfort es un punto de partida que, jugando con la transformación poética de imágenes -palabras, fotografías y objetos-, propone una mirada diferente, a veces crítica, de nuestro entorno cotidiano.

Àlex Monfort es un artista residente en Terrassa que ha colaborado en la exposición "A-tura-T (mira i mira't)" de M.vb.Tintoré, con el poema "Resta aquí l'instant", a Can Trincheria (Institut de Cultura d'Olot) el setiembre de 2004. También ha formado parte de la exposición de poesia virtual "Murmuris" de la Casa Soler i Palet (Àrea de Cultura de l'Ajuntament de Terrassa) dentro del proyecto Art Terrassa, el junio de 2010.

Els Nois mes oblidats del mon

Stooges y La Banda Trapera del Rio, representaren a ambdues bandes de l’Atlàntic conceptes similars, en el terreny musical y en filosofia vital. A mes de compartir un lloc en la bibliografia professional de Jaime Gonzalo, afamat periodista musical que va parir, gairebé de forma seguida dos fantàstics llibres que els faran gaudir , tan si son fans dels grups, com si son fans dels draps bruts airejats a l’estil de Kenneth Anger a Hollywood Babylonia.

Stooges posava banda sonora al funeral de l’era d’Aquari, ferida de mort després de que els assassinats de Cielo Drive , transformessin en l’imaginari col•lectiu les amables cares dels nens de les flors en la cara de la família Manson y definitivament rematada per la comercialització del moviment hippie, y l’arribada massiva d’heroïna als carrers y de Richard Nixon al poder. Començaven tocant pels nois mes oblidats del mon, els marginats d’institut, els solitaris y els trastornats.
la Trapera assajava a Cornella (l’anomenada “Ciutat Podrida”, en la cançó del mateix grup, on la violació y els enfrontaments entre bandes eren el pa de cada dia) , rodejats de gent que en pocs anys acabaria morta o a la presó, en un país en plena transició política y amb una cultura juvenil, que, també en transició, començava a canviar la pana, la melena, el porro llibertari y la foto del Che per el cuiro, els cabells en punta, la hipodèrmica y el Rock,n,roll animal de Lou Reed.

Es poden veure paral•lelismes en l’imatge de Ron Asheton tocant la guitarra, amb el seu Marshall a 10 , guarnit amb la seva americana de les SS y la de Juan “raf” Pulido darrera la seva bateria, en un festival del partit comunista guarnit amb unes esvàstiques . I penso en l’Iggy Pop cobert de purpurina i mantega de cacahuet, caminant sobre el públic, com si fos una parodia rockera de Jesucrist, i amb un bon grapat d’ Orange Sunshine rebotant-li pel cervell, i ràpidament em ve a la memòria Morfi Grey cobert també, però amb unes intencions i uns resultats menys glamorosos, ja que utilitzava farina y salsa de tomàquet per interpretar la Regla, cançó, que en una demostració de comercialitat kamikaze, pretenien que fos el single del primer àlbum.
Ambdós showmen , protagonitzaren desastrosos ego trips, agreujats pel consum desaforat d’opiacis, consum que queda pal•les en temes com “A mi dosis” o “My girlfriend hates my heroine”

Gairebé podria sonar “I wanna be your dog” mentre rememorem com Morfi Grey passejava la seva parella, lligada amb un collaret de gos per la nit Barcelonina.

I com a dada curiosa: Nico, la teutona de la Velvet Underground, deu anys després de compartir amb Iggy Pop dies de vi i cavall, anava a la caravana que tenia la Trapera al Canet Rock en que compartien cartell, a comprar haixix.
També diuen que hi havia la Debbie Harry de Blondie canviant roba per porros, però això, es una altra historia.....

Sto

Entartete Kunst III: Chiken Skin

Exposició de Jordi i Marc Tañà a la Solitària

La tercera mostra d’Art degenerat dels germans Jordi i Marc Tañà s’inaugurarà el 4 de desembre i es podrà veure a Manlleu fins al 26 de desembre

Del 5 al 26 de desembre, Can Patalarga acollirà l’exposició “Entartete Kunst III: Chiken Skin’’ dels germans Jordi i Marc Tañà que, després de dos anys de silenci, reapareixen amb la tercera edició de la mostra d’Art degenerat.

En la inauguració de la mostra, que serà el dissabte dia 4 de desembre, a les vuit del vespre, hi haurà una sessió de música electrònica experimental acompanyada d’un petit refrigeri. L’últim dia de visita a l’exposició, el diumenge 26, s’oferirà al públic assistent un concert de rock’n’roll a càrrec d’un conegut grup que prefereix romandre en l’anonimat fins al mateix dia de l’actuació.

L’horari de visita de l’exposició “Entartete Kunst III: Chiken Skin’’ és de dijous a diumenge de les sis de la tarda a les vuit del vespre, excepte el dia de Nadal, el dissabte dia 25, que la sala estarà tancada.

Aquesta exposició l’organitza el Col·lectiu Artístic La Solitària i és la continuació de les anteriors edicions d’Art degenerat dels germans Tañà, que es van iniciar el mes de març de 2007 per cortesia del C.A.J (nom inicial amb què es coneixia antigament La Solitària).

Jordi Tanà Prat és un il·lustrador i dibuixant de còmics. Va estudiar a l’Escola d’Art de Vic i ha assistit a diversos seminaris de serigrafia i gravat. Ha col·laborat en revistes i diversos fanzines, i ha il·lustrat cartells per obres de teatre i portades per a grups musicals.

Marc Tanà Prat té el cicle formatiu de Grau Superior en Arts Aplicades al Mur i un monogràfic de La Massana sobre gravat.

De la carrera artística més recent dels dos germans cal destacar l’exposició “Entartete Kunst”, que va guanyar el primer premi del concurs de còmic de Manlleu “ Manicòmics” l’any 2007, i “Entartete Kunst II: Duto & Kisha”, que va ser finalista en la segona edició del concurs. A més, els artistes també han participat en les exposicions col·lectives de La Solitària “Visions, Accions i Extorsions” i “Dolorosa Carícia”, totes de l’any 2007.

La tercera muestra de Arte degenerado de los hermanos Jordi y Marc Tañà se inaugurará el 4 de diciembre y se podrá ver en Manlleu hasta el 26 de diciembre.


Del 5 al 26 de diciembre, Can Patalarga acogerá la exposición “Entartete Kunst III: Chiken Skin’’ de los hermanos Jordi y Marc Tañà que, después de dos años de silencio, reaparecen con la tercera edición de la muestra de Arte degenerado.

En la inauguración de la muestra, que será el sábado día 4 de diciembre, a las ocho de la tarde, habrá una sesión de música electrónica experimental acompañada de un pequeño refrigere. El último día de visita a la exposición, el domingo 26, se ofrecerá al público asistente un concierto de rock’n'roll a cargo de uno conocido grupo que prefiere permanecer en el anonimato hasta el mismo día de la actuación.

El horario de visita de la exposición “Entartete Kunst III: Chiken Skin’’ es de jueves a domingo de las seis a las ocho de la tarde, excepto el día de Navidad, el sábado día 25, que la sala estará cerrada.

Esta exposición la organiza el Colectivo Artístico La Solitària y es la continuación de las anteriores ediciones de Arte degenerado de los hermanos Tañà, que se iniciaron el mes de marzo de 2007 por cortesía del C.A.J. (nombre inicial con que se conocía antiguamente La Solitària).



Jordi Tanà Prat es un ilustrador y dibujante de cómics. Estudió en la Escuela de Arte de Vic y ha asistido a varios seminarios de serigrafía y grabado. Ha colaborado en revistas y varios fanzines y ha ilustrado carteles por obras de teatro y portadas para grupos musicales.

Marc Tanà Prat tiene el ciclo formativo de Grado Superior en Artes Aplicadas al Muro y un monográfico de La Massana sobre grabado.

De la carrera artística más reciente de los dos hermanos hay que destacar la exposición “Entartete Kunst”, que ganó el primer premio del concurso de cómics de Manlleu“ Manicòmics” en el año 2007, y “Entartete Kunst II: Duto & Kisha”, que fue finalista en la segunda edición del concurso. Además, los artistas también han participado en las exposiciones colectivas de La Solitaria “Visiones, Acciones y Extorsiones” y “Dolorosa Caricia”, todas de en el año 2007.

"Érase una vez... el cuerpo humano"

L’exposició ‘Érase una vez... el cuerpo humano’ a Can Patalarga

La mostra sobre l’anatomia humana, que s’inaugurarà el dia 5 de novembre, es podrà veure fins l’últim diumenge de novembre a Manlleu.

Del 6 al 28 de novembre Can Patalarga (carrer de la Font, 10) acollirà l’exposició “Érase una vez... el cuerpo humano”, la nova mostra del Col·lectiu Artístic La Solitària de Manlleu.

En l’exposició, que s’inaugurarà el divendres 5 de novembre a les 8 del vespre, els artistes Guillem Pla, Fran Ruiz, Marc Tañà, Ester Tarabal i Martina Tarabal mostraran a partir d’uns gravats l’exploració de tots els racons del cos humà en un estudi artístic interessant i creatiu. És un viatge fascinant per l’anatomia humana, amb un títol que evoca la famosa sèrie de dibuixos animats dels anys vuitanta.

Del a al 28 de noviembre Can Patalarga acojerá la exposición "Érase una vez... el cuerpo humano", la nueva muestra del Col·lectiu Artístic La Solitària de Manlleu.

En la exposición, que se inaugurará el viernes 5 de noviembre a las 20h., los artistas Guillem Pla, Fran Ruiz, Marc Tañà, Ester Tarabal i Martina Tarabal mostraran a partir de unos grabados la exploración de todos los rincones del cuerpo humano en un estudio artístico interesante y creativo. Es un viage fascinante por la anatomía humana, com un título que evoca la famosa serie de dibujoa animados de los años ochenta.

MúsicaLleu

Exposició de MúsicaLLeu a Can Patalarga

L'exposició s'inaugura el dissabte 2 d'octubre a les vuit del vespre i es pot visitar del 3 al 31 d'octubre.

Coincidint amb la tercera edició del MúsicaLleu, el festival de música independent en català de Manlleu, Can Patalarga acollirà una exposició de portades de discos de música dels seus organitzadors. S’inaugurarà el dissabte 2 d’octubre, a les vuit del vespre, i es podrà visitar fins al 31 d’octubre.

Quique Ramos, Jordi Llovet, Helena Casas, Bert Aromir, Jordi Ferreiro, Arnau Sala, Cristina Rivera, Carmen Segovia, Mario Feal, Martín Romero i Joan Guàrdia, mostraran al públic el disseny de molts dels discos que han marcat la història de la música amb els seus artistes particulars. En l’exposició hi col·labora el Col·lectiu Artístic de La Solitària.

Els organitzadors del MúsicaLleu expliquen que “no reivindiquem res pel fet de ser a l’era digital. No ens espanta la desaparició de cap format físic. Simplement, reconeixem la nostra condició de fetitxistes: tot col·leccionista és fetitxista”.

Coincideiendo con la tercera edición de MúsicaLleu, el festival de música independiente en catalán de Manlleu, Can Patalarga acogerá una exposición de portadas de discos de música de sus organizadores. Se inaugurará el sábado 2 de octubre, a la ocho de la tarde, i se podrá visitar hasta el 31 de octubre.

Quique Ramos, Jordi Llovet, Helena Casas, Bert Aromir, Jordi Ferreiro, Arnau Sala, Cristina Rivera, Carmen Segovia, Mario Feal, Martín Romero y Joan Guàrdia, mostrarán al público el diseño de muchos de los discos que han marcado la historia de la música con sus artistas particulares. En la exposición colabora el Colectivo Artístico de La Solitària.

Los organizadores del MúsicaLleu explican que "no reivindicamos nada por el hecho de ser la era digital. No nos asusta la desaparición de ningún formato físico. Simplemente, reconocemos nuestra condición de fetichistas: todo coleccionista es fetichista".

Buscant sensacions

Exposició de Pepo Subiranas Molist a Can Patalarga

L’exposició s’inaugura el dissabte 4 de setembre a les vuit de la tarda i es pot visitar del 5 al 26 de setembre de 2010

Per aquest setembre, la sala d’exposicions de Can Patalarga acollirà les fotografies de Pepo Subirana Molist, fotografies que ens parlen de superació i de normalització.
Ens parlen de l’Urko, un escalador que va perdre una cama en un accident de moto, d’en Johnny, un espeleòleg al que un despreniment de retina va deixar cec i d’en Jordi, un parapentista tetraplèjic.
Cap d’aquests esportistes ha renunciat a les emocions que els proporcionen les diferents disciplines esportives a les quals es dediquen i amb això no reivindiquen res, únicament van a la recerca del mateix que la resta d’esportistes: gaudir.
Tot això es pot veure a traves del treball d’en Pepo, un fotògraf que malgrat la seva joventut ja gaudeix d’un currículum envejable.




En la exposición de este septiembre, la sala de Can Patalarga acogerá la fotografias de Pepo Subirana Molist, fotografias que nos hablan de superación y de normalización.
Nos hablan de Urko, un escalador que perdió una pierna en un accidente de moto, de Johnny, un espeleólogo que quedó ciego a causa de un desprendimiento de retina i de Jordi, un parapentista tetraplégico.
Ninguno de estos deportistas ha renunciado a las emociones que les proporcionan las diferentes disciplinas deportivas a las que se dedican i con eso no reivindican nada, solamente van a la búsqueda de lo mismo que los demás deportistas: gozar.
Todo eso a través del trabajo de Pepo, un fotógrafo que a pesar de su juventud ya goza de un currículum envidiable.