MúsicaLleu

Exposició de MúsicaLLeu a Can Patalarga

L'exposició s'inaugura el dissabte 2 d'octubre a les vuit del vespre i es pot visitar del 3 al 31 d'octubre.

Coincidint amb la tercera edició del MúsicaLleu, el festival de música independent en català de Manlleu, Can Patalarga acollirà una exposició de portades de discos de música dels seus organitzadors. S’inaugurarà el dissabte 2 d’octubre, a les vuit del vespre, i es podrà visitar fins al 31 d’octubre.

Quique Ramos, Jordi Llovet, Helena Casas, Bert Aromir, Jordi Ferreiro, Arnau Sala, Cristina Rivera, Carmen Segovia, Mario Feal, Martín Romero i Joan Guàrdia, mostraran al públic el disseny de molts dels discos que han marcat la història de la música amb els seus artistes particulars. En l’exposició hi col·labora el Col·lectiu Artístic de La Solitària.

Els organitzadors del MúsicaLleu expliquen que “no reivindiquem res pel fet de ser a l’era digital. No ens espanta la desaparició de cap format físic. Simplement, reconeixem la nostra condició de fetitxistes: tot col·leccionista és fetitxista”.

Coincideiendo con la tercera edición de MúsicaLleu, el festival de música independiente en catalán de Manlleu, Can Patalarga acogerá una exposición de portadas de discos de música de sus organizadores. Se inaugurará el sábado 2 de octubre, a la ocho de la tarde, i se podrá visitar hasta el 31 de octubre.

Quique Ramos, Jordi Llovet, Helena Casas, Bert Aromir, Jordi Ferreiro, Arnau Sala, Cristina Rivera, Carmen Segovia, Mario Feal, Martín Romero y Joan Guàrdia, mostrarán al público el diseño de muchos de los discos que han marcado la historia de la música con sus artistas particulares. En la exposición colabora el Colectivo Artístico de La Solitària.

Los organizadores del MúsicaLleu explican que "no reivindicamos nada por el hecho de ser la era digital. No nos asusta la desaparición de ningún formato físico. Simplemente, reconocemos nuestra condición de fetichistas: todo coleccionista es fetichista".

Buscant sensacions

Exposició de Pepo Subiranas Molist a Can Patalarga

L’exposició s’inaugura el dissabte 4 de setembre a les vuit de la tarda i es pot visitar del 5 al 26 de setembre de 2010

Per aquest setembre, la sala d’exposicions de Can Patalarga acollirà les fotografies de Pepo Subirana Molist, fotografies que ens parlen de superació i de normalització.
Ens parlen de l’Urko, un escalador que va perdre una cama en un accident de moto, d’en Johnny, un espeleòleg al que un despreniment de retina va deixar cec i d’en Jordi, un parapentista tetraplèjic.
Cap d’aquests esportistes ha renunciat a les emocions que els proporcionen les diferents disciplines esportives a les quals es dediquen i amb això no reivindiquen res, únicament van a la recerca del mateix que la resta d’esportistes: gaudir.
Tot això es pot veure a traves del treball d’en Pepo, un fotògraf que malgrat la seva joventut ja gaudeix d’un currículum envejable.




En la exposición de este septiembre, la sala de Can Patalarga acogerá la fotografias de Pepo Subirana Molist, fotografias que nos hablan de superación y de normalización.
Nos hablan de Urko, un escalador que perdió una pierna en un accidente de moto, de Johnny, un espeleólogo que quedó ciego a causa de un desprendimiento de retina i de Jordi, un parapentista tetraplégico.
Ninguno de estos deportistas ha renunciado a las emociones que les proporcionan las diferentes disciplinas deportivas a las que se dedican i con eso no reivindican nada, solamente van a la búsqueda de lo mismo que los demás deportistas: gozar.
Todo eso a través del trabajo de Pepo, un fotógrafo que a pesar de su juventud ya goza de un currículum envidiable.

Sekai no hakai

Exposició del col·lectiu La Solitària, a Can Patalarga

La mostra s'inaugura el dissabte 7 d'agost a les vuit de la tarda i es pot visitar del 8 al 29 d'agost de 2010.

"Per a mi, la forma més apropiada de vida quotidiana era la destrucció del món dia a dia. La pau era l'estat més difícil i anormal de viure.

Cap moment és tan enlluernador com, quan imaginar-se diàriament la mort i el perill i la destrucció del món es transforma en un deure."

Yukio Mishima (1925-70), escriptor i dramaturg japonès.

Amb aquesta frase com a punt de partida, se'ns presenta l'exposició col·lectiva de cada agost de La Solitària, aprofitant per a tocar un tema que gràcies a Hollywood i els Mayes últimament està plenament d'actualitat. Fugint de falses trascendències i misticismes i aportant, com sempre, el toc personal i intransferible, propi del col·lectiu manlleuenc.

"Para mí, la forma más apropiada de vida cotidiana era la destrucción del mundo día a día. La paz era el estado más difícil y anormal de vivir. Ningún momento es tan deslumbrante como cuando imaginarse diariamente la muerte y el peligro y la destrucción del mundo se transforma en un deber."

Yukio Mishima (1925-70), escritor y dramaturgo japonés.

Con esta frase como punto de partida, se nos presenta la exposición colectiva de cada agosto de La Solitària, aprovechando para tocar un tema que gracias a Hollywood y los Mayas últimamente está plenamente de actualidad. Huyendo de falsas trascendencias y misticismos y aportando, como siempre, el toque personal e intransferible, propio del colectivo de Manlleu.

Amb el cor a la mà

Exposició de Laia Claver i Núria Ferrando, a Can Patalarga.

La mostra s’inaugura el dissabte 3 de juliol a les sis de la tarda i es pot visitar del 4 de juliol a l'1 d'agost de 2010.

"Amb el cor a la mà" és un acte de nudisme emocional; una exposició sorgida de l'introspecció i de l'anàlisi dels processos vitals de metamorfòsi on l'equip format per Laia Claver i Núria Ferrando ens mostren dues series d'imatges que parlen de la part més intangible i irracional de les relacions sentimentals: d'estats d'ànim, de catàrsi i de reaccions afectives devant la ruptura i el canvi.

"Amb el cor a la mà" (Con el corazón en la mano) es un acto de nudismo emocional; una exposición que surge de la introspección y el análisis de los procesos vitales de la metamorfosis dónde el equipo formado por Laia Claver y Núria Ferrando nos muestran dos series de imágenes que hablan de la parte más intangible e irracional de las relaciones sentimentales: de estados de ánimo, de catarsis y de reacciones afectivas delante de la ruptura y el cambio.

Aprendre a fer tot fent / Manicòmics + 6è Concurs Manga de Manlleu

Exposició “Aprendre a fer tot fent” de 5 escoles taller de Manlleu, a Can Patalarga

La mostra s’inaugura el divendres 4 de juny a les vuit de la tarda i es pot visitar del 5 al 13 de juny de 2010

S’ha donat formació i durant 10 anys han passant més de 200 joves que s’han format en diferents oficis com construcció, fusteria, muntatge d’estructures metàl·liques, llauneria, calefacció, electricitat, jardineria.

En aquesta exposició hi trobareu una petita mostra del treball realitzat.

Ha formado en 10 años a más de 200 jóvenes que se han formado en diferentes oficios como la construcción, carpintería, montaje de estructuras metálicas, fontanería, calefacción, electricidad, jardinería.

En esta exposición encontrareis una pequeña muestra del trabajo realizado.

-------------------------------------------------------------

Exposició de les obres presentades als concursos “Manicòmics” i “6è Concurs de Dibuix Manga de Manlleu”, a Can Patalarga

La mostra s’inaugura el divendres 18 de juny a les vuit de la tarda i es pot visitar del 19 al 27 de juny de 2010

S’exposaran les obres presentades de les darreres convocatòries dels concursos “Manicòmics” i e . l “6è Concurs de Dibuix Manga de Manlleu”. S’hi apleguen peces de còmic en el primer cas, i il·lustració en el segon.

Se exponen las obras presentadas en las últimas convocatorias de los concursos "Manicomics" y el "6o Concurso de Dibujo Manga de Manlleu". Se recogen piezas de cómic en el primero, e ilustración en el segundo

Gèneres Mutants

La mostra s’inaugura el divendres 7 de maig a les vuit de la tarda i es pot visitar del 8 al 30 de maig de 2010

Un any més La Solitària, coordinada amb el Festival de Curtmetratges de Manlleu, munta la seva exposició anual i col·lectiva sobre el món del cel·luloide. Després dels “Remakes” de cartells de sèrie B i els “Records des de Mos Esley” (que celebraven el cinema de ciència ficció), els nois i noies de l’entitat han criat des del seu laboratori manlleuenc uns increïbles híbrids cinematogràfics, creuant diferents generes, resultant-ne unes revisions completament noves que, segur, faran les delícies del respectable.

Una vez más La Solitària, coordinada con el Festival de Curtmetratges de Manlleu, organiza su exposición anual y colectiva sobre el mundo del celuloide. Después de "Remakes" de carteles de serie B i los "Records des de Mos Esley" (Recuerdos des de Mos Esley) (que celebraban el cinema de la ciencia ficción), los chicos i chicas de la entidad han criado desde su laboratorio de Manlleu unos increíbles híbridos cinematográficos, cruzando distintos géneros, con el resultado de unas revisiones completamente nuevas que, seguro, harán las delicias del respetable.

Visions Urbanes

Exposició “Visions Urbanes” d’Èric Rossell i Ester Molera, a Can Patalarga

La mostra s’inaugura el dissabte 6 de març a les vuit de la tarda i es pot visitar del 7 al 28 de març de 2010

Exposició de fotografia metropolitana.

Èric Rossell presenta Geometría Emotiva, una sèrie de fotografies que recullen una diversitat de detalls arquitectònics analitzats des d’un punt de vista abstrace i subjectiu.

Les finestres es desprenen de la seva funcionalitat, els detalls urbans prenen personalitat en un joc de formes i ombres. Els elements que en el dia a dia passen desapercebuts davant dels nostres ulls esdevenen el primer pla de visions geomètriques de l’entorn urbà. El treball s’inspira en el moviment d’abstracció fotogràfica en blanc i negre de principis del segle XX.

Ester Molera per la seva banda ens porta La vie se reflète irréelle avec les apparences du rêve.

El tema monogràfic dels aparadors neix al París de principis de S XX, en un moment de grans transformacions socials, arquitectòniques, ideològiques i artístiques. Els comerços reformen la seva imatge mostrant els objectes en vitrines per tal que incitin el consum als ciutadants. Els fotògrafs es cuiden de donar a conèixer la innovació a la població. Eugène Atget, considerat un dels pioners de la fotografia de ciutat, té una col•leció d’imatges dels aparadors de París. Es diferencia pel punt de vista personal i modern que sovint s’ha relacionat amb el moviment surrealista. El seu treball ha servit com a inspiració per aquesta col•leció.

Spectacles de la rue és el reflex d’una societat impregnada pel consum i el disseny. La personificació de les finestres de Barcelona. Una mirada personal. La caça d’imatges espontànies que ofereix la ciutat. Document d’una època de crisi en què les grans marques no deixen d’invertir per cridar l’atenció dels vianants. La diversitat de comerços en un mateix espai. La convivència d’un món real amb uns reflexes que ens transporten a un altre d’irreal i desconegut.

(Visiones Urbanas)

Èric Rossell presenta Geometría Emotiva, una série de fotografias que recogen una diversidad de detalles arquitectónicos analizados des de un punto de vista abstracto y subjetivo.

Las ventanas se desprenden de su funcionalidad, los detalles urbanos adquieren personalidad en un juego de formas y sombras. Los elementos que en el día a día pasan desapercibidos delante de nuestros ojos se convierten en el primer plano de visiones geométricas del entorno urbano. El trabajo se inspira en el movimento de abstracción en blanco y negro de principios del siglo XX.

Ester Molera nos acerca a La vie se reflète irréelle avec les apparences du rêve.

El tema monográfico de los escaparates de Paris de principios de s. XX, en un momento de grandes transformaciones sociales, arquitectónicas, ideológicas y artísticas. Los comercios rehacen su imagen mostrando los objetos en vitrinas para incitar el consumo a los ciudadanos. Los fotógrafos se encargan de dar a conocer la innovación a la población. Eugène Atget, considerado uno de los pioneros de la fotografía de la ciudad, tiene una colección de imágenes de escaparates de Paris. Se diferencia por el punto de vista personal i moderno que se suele relacionar con el movimiento surrealista. Su trabajo ha servido de inspiración para ésta colección.

Spectacles de la rue es un reflejo de una sociedad impregnada por el consumismo y el diseño. La personificación de las ventanas de Barcelona. Una mirada personal. La caza de imágenes espontáneas que ofrece la ciudad. Documento de una época de crisis en que las grandes marcas no dejan de invertir en llamar la atención de los peatones. La diversidad de comercios en un mismo espacio. La convivencia de un mundo real con unos reflejos que nos transportan a otro de irreal y desconocido.