diumenge, 29 de gener del 2012

Exposició de Carolino a Can Patalarga de Manlleu

L'exposició s'inaugura el dissabte 3 de Febrer a les vuit de la tarda i es podrà visitar del 4 al 26 de Febrer de 2012.


Josep Casadevall Sangles, mes conegut com a Carolino. Personatge cèlebre a Folgueroles. “Corrandista” conegut als països catalans i a ses Illes. Primera persona a posar una exposició a Folgueroles. Va ser l’autor del cartell del centenari de l’Atlantida de jacint Verdaguer l’any 1977. Membre del col·lectiu Co, co, comic. Arbres genealògics, auques res se li resisteix a en Carolino.

I aquest mes el tenim a Can Patalarga.

diumenge, 15 de gener del 2012

El pes de la pobresa. Melilla 2011. Fotografies de Marc Sañé

Exposició a Can Patalarga de Marc Sañé

2.0(12) Acrilics sobre tela de Guillem Pla

Exposició a can Patalarga de Guillem Pla

L’exposició s’inaugura el dissabte 3 de Desembre a les vuit de la tarda i es pot visitar del 4 al 31 de Desembre de 2011


Del 3 al 31 de desembre, la sala de Can Patalarga de Manlleu acollirà l’exposció 2.0(12) de Guillem Pla. En aquesta ocasió, el membre del col·lectiu artístic La Solitària presenta la seva obra més recent.

2.0(12) ofereix una reflexió sobre la situació actual en totes les seves vessants (econòmica, política, social, etc.).

A les portes del nou any, l’artista proposa un joc de xifres per representar la seva obra. El 2012 és, segons la cultura maia, un any que ha de marcar un abans i un després en la societat. D’altra banda, la irrupció del 2.0 i les xarxes socials estan aportant la possibilitat de comunicació i d’interacció perquè el canvi sigui possible.

Sense deixar l’acrílic sobre tela, tècnica que sempre l’ha acompanyat, Guillem Pla presenta un seguit de situacions actuals que ens mostren la seva particular visió d’un moment en el que la crisi econòmica i de valors afloren més que mai entre els individus que conformen aquest planeta. “Els mecanismes de repressió segueixen sent els de sempre, però “l’arma” de la comunicació, és ara en mans de tots” explica l’artista.

El comportament de tots i cada un de nosaltres condiciona un futur que, més que mai, té rostre de nen i camina desorientat buscant una mà que el reconforti. Un futur que crida, plora, lluita i riu per un canvi que sembla més que necessari als ulls de l’artista, “malgrat les incongruències dels que el reivindiquem”. L’artista qüestiona a través de les seves obres si és necessari que cadascú es posi o es tregui la tira negra que “oculta” el seu rostre.